EL LLENGUATGE DELS RADIOAFICIONATS

El artículo que va a leer a continuación es un brevísima aproximación  sociolingüística sobre la forma de expresarse que tienen los radioaficionados. El original fue escrito en idioma Català, propio de la Comunidad Autónoma de Catalunya, España, y se ha preferido publicar fielmente al original. Las personas que deseen una traducción al idioma castellano, pueden usar el traductor gratuito que hallarán en http://www.internostrum.com/ Esta aplicación permite traducir hasta 16.384 caracteres. Dado que el texto contiene unos 22.000, deberá hacerlo en dos veces. Gracias por el interés.  

EL LLENGUATGE DELS RADIOAFICIONATS

INTRODUCCIÓ

Com a concepte general, el llenguatge és un conjunt de mitjans encaminats a mantenir una conversació entre dues o més persones. Es tracta d'un sistema de comunicació extremadament sofisticat que sols es dona entre l'espècie humana i no sols inclou sons guturals sinó que està recolzat per una amplia gamma de gestualtiats que reforcen i expliquen més que l'expressió oral i, a més, empra la simbologia de tal manera que és possible transmetre un missatge sense que hi hagi una visió directa entre els dos interlocutors. En gran mesura el llenguatge té un procés d'aprenentatge innat i un ús inconscient durant els primers anys de vida de la persona.  

Així com el llenguatge s'entén com una manera de comunicar-se natural, també hi ha un llenguatge artificial. Mentre que el llenguatge natural tendeix a la diversificació, perquè és conseqüència de diverses variacions sobre un llenguatge primari, el llenguatge artificial tendeix a la universalització perquè es considera una eina o instrument per propagar el coneixement científic, que és independent del llenguatge expressiu. El llenguatge artificial requereix un aprenentatge deliberat i planificat. Ha d'haver-hi intenció d'aprendre'l i requereix un esforç conscient  per assolir-ho. 

Guillermo Marconi, el primer radioaficionat

La Radioafició va néixer a principis del segle XX com a conseqüència dels experiments de Gillermo Marconi, un enginyer italià que estudiava el comportament de les ondes electromagnètiques per fer possible alguna mena de comunicació inalàmbrica. Malgrat que molts inventors van contribuir de manera significativa en el desenvolupament de la telegrafia sense fils com Orsted, Faraday, Hertz, Tesla, Edison, Popov, etc. va ser Marconi qui va aconseguir la primera patent el 2 de juliol de 1987, encara que sols a la Gran Bretanya. La idea de Marconi va ser el desenvolupament comercial de la ràdio, intentant que les ones electromagnètiques travessessin l'oceà Atlàntic. Per aconseguir-ho, va realitzar un arriscat experiment que demostrés la seva capacitat de comunicació, per això va marxar a Saint John, a Terranova, on un 12 de desembre de 1901 va rebre la lletra S en codi Morse per un dels seus ajudants, a través de 3360 km d'oceà. Va ser un mèrit molt important, però cal reconèixer que estava sustentat per un altre invent no ho era menys, l'alfabet Morse.

Samuel Morse i la telegrafía amb i sense fils

Samuel Finley Breese Morse (1791-1872) Va estudiar a l'Acadèmia Phillips de Adover i més tard a Yale College. El seu interés per la electricitat es va concretarquan tornava d'un viatge per Europa. Prèviament a Yale ja havia après que si s'interrompia un circuit es veia una fulgor, i se li va ocórrer que aquesta característica podia ser usada per enviar i rebre missatges. Quan va arribar a terra, després del viatge marítim, ja havia dissenyat un rudimentari telègraf de fil, amb un electromagnet incorporat. El 6 de gener de 1833, Morse va realitzar la seva primera demostració pública del telègraf. Als quaranta anys d'edat va construir el primer telègraf pràctic que ja va despertar l'interès del públic i, el que és més important, del seu govern.  

L'any 1833 ja havia perfeccionat un codi de senyals basat en punts i ratlles que es va fer mundialment famós i conegut com el codi Morse. Després de molts intents, va aconseguir que el Congrés dels Estats Units presentés un projecte de llei per proporcionar-li 30.000 dòlars per construir una línia telegràfica de 37 milles entre Baltimore i Boston. El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre el missatge que el faria famós: "Què ens ha forjat Deu" (What hath God wrought) que és una cita de la Bíblia (Números 23:23).

El codi Morse, un llenguatge artificial

En realitat el codi Morse va ser desenvolupat per el seu col·laborador Alfred Vail, el qual va crear un mètode per el qual cada lletra o número era transmès de manera individual amb un codi consistent en punts i ratlles que es diferencien en el temps de durada del senyal activa. Una ratlla té una equivalència aproximada de tres punts. Entre cada parells de símbols existeix una absència de senyal amb una durada aproximada de un punt. La separació entre paraules és de cinc vegades el temps d'un punt. Morse va reconèixer la qualitat del sistema i el va patentar junt amb el telègraf elèctric, que va se utilitzat per efectuar la primera transmissió telegràfica.

Al principi l'alfabet Morse va ser emprat en les línies telegràfiques per cable, però més tard es va utilitzar en les transmissions per ràdio, sobre tot en les que afectaven  a la navegació per mar i aire, fins que va sorgir les primeres emissores de veu.

 Morse i Vail no ho sabien, però havien inventat un nou llenguatge tècnic basat en el sistema binari que molts anys més tard constituiria la base de la informàtica moderna.

El llenguatge, o sistema, bianari

El llenguatge binari és un sistema de numeració el qual els números es representen usant  solament les xifres zero i u (0 i 1). Els ordinadors treballen internament amb dos nivells de voltatge, per el que el seu sistema de numeració natural és  sistema binari (encès 1 i apagat 0).

El matemàtic hindú Pingala va presentar la primera descripció que es coneix del sistema binari tres-cents anys abans de la nostra era, que va coincidir amb el seu descobriment del número zero (0) Aquell primitiu sistema estava basat en una sèrei completa de 8 triagrames i 64 hexagrames, anàlegs a 3 bits i números binaris de 6 bits ja eren coneguts a la Xina sota el text clàssic de I Ching.

Francis Bacon, l'any 1605, parlava d'un sistema per el qual l'alfabet podia reduir-se a seqüències de dígits binaris, les quals podien ser codificades com variacions quasi bé invisibles en la font de qualsevol text arbitràri.  Consecutivament, George Boole, Claude Shannon, i George Stibiliz van treballar per desenvolupar aquest sistema. Sibiliz, que treballava als laboratoris Bell va construir un ordinador basat en relés, el Model K, que utilitzava el llenguatge binari. El 8 de gener de 1940, es va acabar de construir una Calculadora de Números Complexes. En una demostració durant la conferència de la Societat Americana de Matemàtiques, el 11 de setembre de 1940, Stibiliz va aconseguir enviar comandaments a la Calculadora de Números Complexes mitjançant la línia telefònica.

Llenguatges artificals i llenguatges tècnics

Els llenguatges artificials se'n diuen així en contraposició al llenguatge natural. El llenguatge natural és aquell que aprenem com  a parlants d'una comunitat lingüística. Des de que naixem aprenem el llenguatge del nostre grup social sense que podem intervenir en la seva formació, però aixìo no significa que els seus símbols són un arbitraris i que no existeix significats naturals. Çentre els llenguatges artificials es poden distingir el llenguatge tècnic i el llenguatge formal.

El llenguatge tècnic també podria anomenar-se llenguatge natural amb termes tècnics. Apareix quan s'atorga determinats vocables o expressions un significat restringit mitjançant definicions precises. Les ciències utilitzen freqüentment aquest procediment per atorgar major precisió al llenguatge. El cirurgià, l'advocat o el psicòleg utilitzen el mateix idioma però cadascú i afegeix termes estrictament definits que constitueixen el llenguatge específic o jerga professional, de cada ciència.  

El llenguatge formal ocupa camps molt amplis. Els mapes de senyals de trànsit, el mateix codi Morse dels radioaficionats, l'art, la publicitat, etc. Requereixen una certa formalització dels processos expressius. 

El llenguatge natural és el que emprem en la vida corrent i constitueix el mode d'expressió habitual, mentre que els llenguatges artificials tendeixin a l'ús restringit en els seus diversos àmbits científics o contextos tècnics. Això passa perquè el llenguatge natural té de riquesa tot le que té d'ambigüitat i imprecisió i, per tant, de manca de rigor.  

EL LLENGUATGE DELS RADIOAFICIONATS

La Radioafició és una sistema de comunicació per ràdio entre persones aficionades a la tècnica, la investigació i la experimentació amb les ones electromagnètiques, sense afany de lucre. De radioaficionats n'hi ha per tot el món. D'això es dedueix que per entendres han d'usar algun llenguatge que sigui comú a tots ells. Si bé és cert que des del principi de la radioafició el llenguatge predominant va ser l'anglès, no tothom està en condicions de parlar-ho o escriure'l correctament. A més, un llenguatge dominant sempre crea suspicàcies entre els parlants dels llenguatges minoritaris.

Com que al principi de les transmissions radiotelegràfiques els comunicats eren sobre tot per casos d'emergència, es va idear un nou llenguatge internacional compost per diverses grups de lletres amb significats molt concrets que fossin comprensibles ràpidament i de manera inequívoca per qualsevol operador de ràdio. D'entre tots ells, el que va aconseguir supera amb èxit totes les altres propostes va ser l'anomena't codi Q.

El codi Q

Els primers codis Q foren creats al voltant de l'any 1909 per el govern britànic com una llista d'abreviatures preparada pe l'ús dels vaixells britànics i estacions autoritzades per les autoritats. El codi Q fou adoptat ràpidament perquè permetia facilitar les comunicacions ja que en aquella època facilitava la comunicació entre els operadors de les diferents nacionalitats. 

A la primera llista d'abreviatures n'aparegueren trenta-cinc, les quals foren incloses en la Tercera Convenció Internacional de Radiotelegrafia que va tenir lloc a Londres i fou signada el 5 de juliol de 1912, entrant  en vigor l'1 de juliol de 1913.

Els seus avantatges eren:

• Acceleració de les comunicacions perquè les preguntes més usuals es resumien en la transmissió de tres lletres.
• Independència respecte a l'idioma, doncs el mateix codi era comprès per tots els operadors independentment del seu idioma.
• Millora de la seguretat, ja que la semàntica era clara i precisa.

Després de fer les proves en les radiocomunicacions marítimes, el codi Q fou adoptat per la aeronavegació i els radioaficionats que ara són els únics que els segueixen emprant.

El codi Q dels radioaficionats

El codi Q està format per tres lletres de les quals la primera sempre és una Q perquè, precisament, aquesta lletra no està assignada a com prefixa del indicatiu de crida de cap país. Gràcies a aquest codi és perfectament possible la comunicació entre radioaficionats que parlin llenguatges totalment dispars. Efectivament, si un espanyol rep un missatge amb les lletres QRA, que significa "el nom de la meva estació és...", sap que el corresponsal xinès entendrà exactament el mateix. El mateix grup de lletres es pot  convertir amb una pregunta senzillament afegint-t'hi un signe d'interrogació al final: QRA? El codi Q és molt extens i s'ha especialitzat en diferents grups d'interès, radioaficionats, aviació, marina, exercit, salvament, etc.

Abreviatures més utilitzades per els radioaficionats

QAM	Estado del tiempo	QRY	Turno para transmitir
QAP	Frecuencia de llamada, estar atento en X frecuencia	QRZ	Quien me solicita?
QCX	Repetir el indicativo de nuevo	QSA	Su intensidad señal es Sx, valorado de 1 a 9
QOX	Indicativo mal recibido	QSB	Desvanecimiento de señal, valorado de 1 a 5
QRA	Mi indicativo es ...	QSJ	Valores - Dinero
QRB	Distancia en linea recta entre dos estaciones	QSL	Acuse de recibo
QRC	Procedencia o destino de estación movil	QSO	Establecer comunicado entre una o varias estaciones
QRD	Hora de llegada de estación movil	QSP	Retransmisión del mensaje mediante estación puente
QRG	Su frecuencia exacta de TX es ... MHz	QSS	Frecuencia de trabajo a utilizar
QRH	Su frecuencia de TX varía xKHz	QSY	Cambio de frecuencia
QRJ	Estar convaleciente o equipo averiado	QSZ	Transmita de nuevo repitiendo las palabras
QRK	Legilibilidad del mensaje, valorado de 1 a 5	QTA	Cancelar mensaje anterior
QRL	Estoy ocupado	QTC	Tengo nuevo mensaje para transmitir
QRV	Estoy preparado para la transmisión	QTH	Localización exacta de la estación
QRM	Interferencia local o provocada, valorado de 1 a 5	QTM	Cual es su posición
QRN	Interferencia provocada por ruidos atmosféricos, valorado de 1 a 5	QTO	Despegue de movil aeronáutico
QRO	Aumentar potencia TX	QTP	Llegada de movil aeronáutico
QRP	Disminuir potencia TX	QTR	Reporte de hora local
QRS	Transmita más despacio	QTX	Estoy preparado para la transmisión
QRT	Cesar la transmisión	QTY	Localización exacta de accidente o siniestro
QRU	Tiene algo para mi?	QTZ	Proseguir la búsqueda
QRX	Mantengase momentáneamente a la escucha	QUA	Tengo noticias de ...

El codi Q s'empra extensament en les comunicacions entre radioaficionats que fan servir el codi Morse i, malgrat que l'anglès predomina el les comunicacions per fonia, també és molt freqüent quan hi ha dubtes d'intel·ligibilitat degut a les dificultats inherents a les transmissions de radioaficionat.

A més del codi Q, també s'han desenvolupat altres codis per reforçar-lo i transmetre informacions més específiques. Bastants anys més tard va aparèixer el codi alfabètic d'ICAO.

Codi alfabètic ICAO

La Organització d'Aviació Civil Internacional, (OACI o ICAO) és una agencia de l'Organització de les Nacions Unides que fou creada l'any 1944 per la Convenció de Chicago per estudiar els problemes de l'aviació civil internacional i promoure reglaments i normes únics en l'aeronàutica mundial. Entre les moltes funcions que desenvolupa, una d'elles fou la creació d'un codi alfabètic per tal de facilitar i assegurar les comunicacions. El codi ICAO dóna un nom a cada lletra de l'abecedari perquè no hi hagi confusions a l'hora de lletrejar. Hi ha dues versions, la nord-americana o de la ARRL i la internacional. La més usada és la internacional:

Codi ICAO

A : Alfa	B : Bravo	C : Charlie
D : Delta	E : Echo	F : Foxtrot
G : Golf	H : Hotel	I : India
J : Juliett	K : Kilo	L : Lima
M : Mike	N : November	O : Oscar
P : Papa	Q : Quebec	R : Romeo
S : Sierra	T : Tango	U : Uniform
V : Victor	W : Whiskie	X : X - Ray
Y : Yankee	Z : Zulú	0 : Nada - Zero
1 : Una - One	2 : Bisso - Two	3 : Terra - Three
4 : Karte - Four	5 : Panta - Five	6 : Soxi - Six
7 : Sette - Seven	8 : Okto - Eight	9 : Nove - Nine

A més dels codis de comunicació, els radioaficionats també empren codis d'informació que serveixen per transmetre valoracions de senyals. N'hi ha de deus menes, el que s'usa per els radioescoltes d'emissores d'ona curta i el que fan servir els radioaficionats entre ells per passar-se controls de potència d'emissió.

El codi SINPO

És un codi emprat per descriure la qualitat de les transmissions per ràdio, especialment els reporters de recepció enviats per els oients d'ona curta. Cada lletra del codi representa un factor específic del senyal, i cada factor està mesurat en una escala del 1 al 5, on 1 significa molt malament i 5 molt bé, així, per exemple, 41145 significa que el senyal es bo, que hi ha poca interferència i poc soroll, amb una propagació bona. La mitjana del senyal és molt bona. 

• S - Senyal
• I -  Interferència
• N - Soroll (de noise)
• P - Propagació
• O - Promig de la qualitat del senyal (de overall)

Codi RST

El seu nom ve de les paraules angleses Readability, Strength, Tone. (Llegilbilitat, Força i To)

La llegibilitat (R) és l'informe més important sobre el senyal que es rep des d'una estació de radioaficionat. En una escala del 1 al 5, l'1 significa il·legible i 5 perfectament llegible.

La força S és la menys important, tot i que descriu la força amb que arriba el senyal. En una escala del 1 al 9, l'1 significa en prou feines audible i 9 molt fort.

El to (T) es refereix a la qualitat del senyal exclusivament emesa en Morse. En una escala del 1 al 9, l'1 significa nota molt ronca i 9 nota musical pura. 

• R - Qualitat de recepció - 5 possibilitats
• S - Intensitat de senyal - 9 possibilitats
• T - Tonalitat (actualment sols per telegrafia) - 9 possibilitats

Codi RST

---	1	2	3	4	5	6	7	8	9
R	Ilegible	Apenas Legible	Legible con dificultad	Legible	Perfectamente Legible
S	Apenas Perceptible	Muy débil	Débil	Aceptable	Regularmente Buena	Buena	Moderadamente fuerte	Fuerte	Extremadamente Fuerte
T	Nota Muy Ronca y Chirriante	Nota CA muy grave. Sin musicalidad	Nota CA grave. Ligeramente musical	Nota CA Moderadamente musical	Señal Musicalmente Modulada	Nota modulada, algo Silbante	Nota de C.C. con algo de Zumbido	Apenas Residuos de Zumbido	Nota de C.C. ideal y Pura

                                 A més de tots els codis descrits, els radioaficionats han desenvolupat codis més propers al argot.

L'Argot entre els radioaficionats

L'Argot és un llenguatge específic utilitzat per un grup de persones que comparteixen unes característiques comuns per la seva categoria social, professió, procedència o aficions. Els argots recullen les expressions que es corresponen amb les actituds i sistema de valors del grup que el crea. L'argot esdevé un important element aglutinador dels individus dins del grup i, a la vegada, és el símbol que els distingeix d'altres grups. Perquè una expressió passi a l'argot col·lectiu cal que sigui acceptada per tots els seus membres o, al menys, pels que tenen major influència o lideratge. Aquest tret és identificatiu en tots els argots o jergues. 

Si el grup entra en contacte amb una altra cultura socialment acceptada, les seves expressions s'incorporaran a la llengua diària comunament acceptada, malgrat que es reconegui com argot. Amb el temps poden ser fins i tot admeses en el llenguatge normalitzat com una varietat del mateix o una particularitat.      

Durant la dècada dels anys 70 del segle XX, van entrar a la Radioafició diversos grups vinguts de la Banda Ciutadana. La Banda Ciutadana, també coneguda com a CB-27MHz. És un sistema de comunicacions per ràdio dins de l'ona curta en una freqüències compreses entre els 27 i el 27,5 MHz. desenvolupades a partir de la II Guerra Mundial, com a resultat de la venda de material militar de surplus als Estats Units de Nord Amèrica. Els aparells de ràdio usats per l'exèrcit van anar a parar a mans dels ciutadans que els empraren sobre tot per establir comunicacions agrícoles en els grans "ranxos" i també entre els transportistes que viatjaven per les rutes comercials de les rutes nacionals del país. Aquest sistema de comunicacions va gaudir de gran popularitat i es va convertir en un succedani de la radioafició per totes aquelles persones que no volien o no podien accedir a les proves tècniques de la radioafició. El seu ús per diversos col·lectius va generar diversos argots segons la procedència de cada sector. Paral·lelament, algunes policies locals també incorporaren els seus propis codis de comunicació com el conegut codi 10. L'argot varia molt segons el lloc on és emprat. És molt extens doncs constantment s'hi afegeixen noves paraules i d'altres queden en l'oblit. Vet aqui una mostra:

Argot Cebeísta emprat a Espanya

Alfa Lima	Amplificador lineal		Línea de 500	Teléfono
Armónicos	Hijos		Modular	Hablar por la emisora
Ave María	A.M. Amplitud de modulación		O.K.	Vale, de acuerdo
Barbas	Interferencias de canales próximos		Okapa	Conforme, igual que O.K.
Barra Móvil	Estación en movimiento		P.A.	Megafonía
Base	Estación fija		Pastilla	Micrófono
Bigotada	Reunión de aficionados		P.O. Box	Apartado de correos
Breico	Solicitar transmisión o entrada		Primerísimos	Padres
Breaker	El que interrumpe		Puntos verdes	Guardia Civil
Caja Tonta	Televisión		Erre	Recibido, enterado
Chicharra	Amplificador lineal		Roger	Recibido, enterado
Cortintero	Radioescucha		RX	Receptores
Cruce de Antenas	Comunicación en CB		Saxo (X)	Marido (esposa)
Dos metros horizontales	La cama		Secretaria	Amplificador lineal
Encender Filamentos	Encender el equipo CB		Tía vinagre, tía Virginia	Televisión
Espiras	Edad		Trasmata	Radioescucha
Fotocopia	Hermano/a		TX	Transmisor
Kas	Pesetas expresadas en mil		Vertical	Encontrarse en persona
Laboro	Trabajo, ocupación		Vitaminarse	Comer, cenar...
Ladrillo	Emisora de 27 MHz		Whiskies	Vatios
Línea de Baja	Teléfono

El codi 10 procedeix dels Estats Units de Nord Amèrica i va ser molt utilitzat per les policies locals, els transportistes i, en general per els usuaris de la Banda Ciutadana d'aquell país. No ha tingut gaire èxit entre els cebeístes europeus però la idea d'utilitzar un codi numèric per descriure situacions concretes sí que ha arrelat i, a partir d'ell, han aparegut diversos codis policials i per a serveis d'emergència  i protecció civil.

El codi 10 es diu així perquè cada comunicat comença per la xifra 10, ten, en anglès. Es suposa que això és útil per cridar l'atenció en comunicacions difícils i serveix per ocupar els primers instants de la comunicació quan poden haver-hi interferències. Per la resta, les frases poden ser utilitzades tan com a firmació com a pregunta i, en bona part dels casos, son quasi bé iguals que el codi Q dels radioaficionats.

Codi 10  

10-0 Tenga cuidado, precaución

10-1 Mala recepción 

10-2 Buena recepción 

10-3 Pare la transmisión 

10-4 OK, mensaje recibido 

10-5 Pase el mensaje 

10-6 Estoy ocupado, en stand-by

10-7 Fuera de servicio 

10-8 En servicio, en espera de llamada

10-9 Repita el mensaje 

10-10 Mensaje completado, en espera

10-11 Habla demasiado deprisa

10-12 Hay visitas presentes

10-13 Comunique estado del tiempo

10-16 Recoja en ... 

10-17 Negocios urgentes 

10-18 ¿Hay algo para mí? 

10-19 Nada para ti, vuelve a ...

10-20 Estoy localizado en ....

10-21 Telefonéame 

10-22 Venga personalmente

10-23 Stand by 

10-24 Tarea, trabajo completo

10-25 Entre en contacto con ...

10-26 Olvide el mensaje 

10-27 Cambio al canal ... 

10-28 Identifíquese 

10-29 Hay tiempo para el contacto

10-30 Uso ilegal de la radio CB

10-32 Comprobación del equipo

10-33 Emergencia 

10-34 Problemas, necesito ayuda

10-35 Información confidencial

10-36 La hora exacta es ... 

10-37 Se necesita grúa en... 

10-38 Se necesita una ambulancia en ...

10-39 Su mensaje ha sido transmitido

10-41 Cambie al canal ... 

10-42 Accidente de carretera en ...

10-43 Embotellamiento en ... 

10-44 Un mensaje para usted

10-45 ¿Estamos todos en la zona de transmisión?

10-46 Ayuda motorizada 

10-50 Dejen el canal libre 

10-60 ¿Cuál es el siguiente nº de mensaje?

10-62 No le copio, use el teléfono

10-63 Enlace directo a ... 

10-64 Enlace claro (bueno)

10-65 ¿El siguiente mensaje? 

10-67 Todas las unidades contacten con ...

10-69 Mensaje recibido

10-70 Hay fuego en ... 

10-71 Proceda con el mensaje

10-73 Radar en... 

10-75 Usted está causando interferencias

10-77 Negativo, no hay contacto

10-81 Reserve habitación de hotel para ...

10-82 Reserve alojamiento para ...

10-84 Mi número de teléfono es ...

10-85 Mi dirección es ... 

10-89 Se necesita técnico de radio en...

10-90 TVI 

10-91 Hable más cerca del micro

10-92 Tu transmisor está desajustado

10-93 Compruebe mi frecuencia de transmisión

10-94 Por favor dame una cuenta larga

10-95 Cortar la transmisión 5 seg.

10-99 Misión completada 

10-100 Visita al lavabo 

10-200 Se necesita a la policía en ...

CONCLUSIONS

El llenguatge dels radioaficionats és una barreja de llenguatge científic i llenguatge tècnic perquè la radioafició té les dues vessants. Per una banda les radiocomunicacions tenen un fort component científic en quan a la investigació i estudi del comportament de les ones electromagnètiques per establir comunicacions fiables en situacions extremes i amb mitjans escassos, mentre que, per l'altra banda, també apareix una forta intencionalitat experimentadora que necessita comparar dades de caràcter tècnic entre persones de diferents cultures i educació. S'ha de tenir en compte que l'extracció social dels radioaficionats de tot el mon és diversa i marcadament transversal.

També hi ha, però, una utilitat social. L'idioma és un tret identitàri per totes les societats que pot arribar a crear conflictes entre grups diversos. Tenint en compte que la radioafició és un sistema de comunicacions a nivell mundial que no reconeix fronteres, des del principi es va establir un codi deontològic no escrit però respectat per els més de dos milions de radioaficionats de tot el mon per el qual s'acorda no parlar mai de tres temes considerats tabú: política, religió i sexe. Actualment, però, en moltes comunitats s'ha afegit un quart tema intocable en les comunicacions entre radioaficionats: el idioma.

El llenguatge tècnic té l'avantatge de facilitar les comunicacions entre persones que parlen idiomes molt diferents. Cert que darrerament l'anglès ha esdevingut el nou idioma comú, malgrat que alguns grups de radioaficionats han defensat i continuen defensant la necessitat d'usar l'Esperanto com llengua comuna pel fet que és un idioma artificial sense les connotacions geopolítiques de la resta de llengües naturals, però a hores d'ara els radioaficionats esperantistes son minoria. De fet, existeix la Lliga Internacional de Radioaficionats Espertantistes, ILERA, que ofereix cursos gratuïts per aprendre l'Esperanto, encara que sense massa èxit en el nostre país.

En certa manera, el llenguatge dels radioaficionats també funciona com la resta de llenguatges corporatius, es a dir, com un factor excloent i diferenciador. La percepció externa que tenen les persones al escoltar una conversa entre diversos radioaficionats és que parlen de coses estranyes o, per dir-ho d'una altra manera, els radioaficionats parlen "en clau".  Aquesta era la idea primària de col·lectius tan emblemàtics com els metges o els sacerdots. Ambdós grups feien servir el llatí per tal d'evidenciar i establir fronteres socioculturals entre classes. No és el cas dels radioaficionats, però si que es podria interpretar com un cert afany d'incloure o augmentar un cert misteri a les seves activitats, donat que, tradicionalment, la manipulació d'equips electrònics complicats no havia estat a l'abast de tothom fins fa poc temps.

En qualsevol cas, el llenguatge dels radioaficionats inclou tots els ingredients descrits: facilitar la comunicació entre persones i revestir l'activitat d'un llustre entre cultural i misteriós que pot servir per atraure a les persones interessades en aquesta mena d'activitats. Per tot el qual, es pot arribar a pensar que el llenguatge dels radioaficionats és una barreja de llenguatges: formal, tècnic, científic i cultural.